 |
| Sortint de Fredes. |
 |
| Mas del Peraire. |
 |
| La Fou del Cim del Negrell. |
 |
| Jaimito sortint de la bassa gelada després de patinar. |
Volta gens fàcil, primer tenim la pujada fins al Tossal, en fortes rames al inici i al final de la pujada, compensa el bonic paisatge i lo que ràpidament va pujant el desnivell, després per soltar les cames una bona sendera fins al Coll de la Gilaberta, on continuem per sendera avall, aquest tram molt bonic enmig de boscos, a vistes ja del salt del Ventador i del Mas de Sotorres, Joan fa un salt de 2 metres i que ens dona un bon ensurt i que per sort no ha sigut res, al acabar la baixada, tenim una pujada de Bici al Coll que no esperava i que ja es començava a fer notar a les cames, davallem per pista fins a la carretera i continuem fins a Prat de Conte ja tot de cara avall fins als cotxes.
Fidels a la sortida ja habitual per aquestes dates enguany decidim fer una ruta ja una mica més aprop de casa nostra i si mes no, per una zona que desconeixíem, decidim fer la ruta del Cister en tres etapes, ja que no disposàvem de gaire temps per fer-la, arribem a la oficina on ens donen 4 dades que fan falta i alguna que altra indicació al roadbook, així comencem a donar pedals i ben aviat ja ens adonem que la cosa no seria cap passejada, ben aviat el paratge de vinyes comença aparèixer, i sempre el terreny va picant amunt arribem a dinar al km. 35 al Pont d'Armentera, reposem forces i tirem endavant ja que encara queda lo millor del dia sempre picant amunt i molt amunt (rampes molt empinades, peu aterra) arribem finalment a 884 metres d'alçada i davallem avall fins a Montbrió de la Marca on tornen a començar l'ultima pujada del dia fins a Fores, poble encantador, molt ben conservat, però malauradament crec que al poble no hi havia ningú, després de donar una volta pel poble marxem cap a Cal Duquet, ja finalment a descansar i gaudir de la piscina i del bon sopar i esmorzar al dia següent que va preparar la mestressa de la casa. Realment la estada ha sigut molt agradable i recomanable per a la gent que passe a fer la pedals, i vullgue descansar al poble de Forés.
Arranquem la segona etapa, la més llarga i dura de les 3, sortim planejant Forés, La Sala de Comalats i davallem fins a Vallbona dels Monges, on aprofitem per fer una paradeta. Km. 83, emprenem la primera pujada intensa del dia fins al Poble de Senan (Km. 92), planejant arribem al Monestir de Poblet (km.114), i havent dinat una altra pujada, la més intensa i llarga de la sortida fins als plans de Rojals i ja queda poc per a la sendera que ens portara de cap al Poble de Farena (un altre poble bucòlic i molt ben cuidat, (encara que sembla que tampoc tenia cap habitant), increïble la sendera, molt molt penjada i algun que altre tram en molta pedra solta, però francament teníem moltes ganes de senda i encara que curta per al nostre gust hem gaudit moltíssim, un cop a Farena descansem una mica, reposem aigua i emprenem una altra e intensa pujada fins al poble de Mont-ral fent algun tram de carretera i posteriorment tram de PR, les cames ja estan fuses i en ganes d'arribar, ràpidament davallem del poble de Mont-ral, fins al Mas de la Torre on arribem finalment a les 20.30 (just a temps per vore Barça Manchester a la final de la Champions) Km.144.
Agrair a la mestressa del Mas de la Torre, per l'atenció rebuda, el tiberi a l'hora de sopar i el bon esmorsarillo que va preparar a la Masada, realment increïble, val la pena passar qualsevol dia a visitar aquesta Masia, molt, molt recomanable.
Felicitar a la Gemma i al Mia per la creació de la ruta, per l'atenció i el interès mostrat a la fi de cada etapa, esperem algún dia pedalar amb ells pels Ports, anomenar als allotjaments que vàrem passar que realment estan molt ben preparats i que es pot gaudir d'un ambient molt agradable.
Sortim de La Pobla, direcció Boixar, per la empinada pista recentment encimentada, i molt molt empinada, en un tres i no res arribem a vistes del Boixar, que seguint la carretera per falta de temps anem a buscar el poble del Coratxar, on aprofitem per fer una parada. Arranquen de cara cap a l'hermita de Sant Cristòfol per emprendre una sendera molt pedregosa i poc ciclada, el paratge realment molt bonic, però es un continuo puja baixa, i les cames ho comencen a notar, ja dalt un altre cop passem a prop de Castelldecabres, on tornem a fer una altra pujada, ja la ultima del dia, camí per agafar la sendera de la Pastora que quasi bé ens portarà fins a la Pobla de Benifassà. Ull es passen moltísimes tanques de bestiar, i a la darrera baixada, hi ha una amb poca visibilitat que ens la vàrem menjar. Total 38 km. 1.300 desnivell+ i un disgust.
Sortim de Roquetes a les 8 puntuals de Cara a Caro, podien més les ganes de sortir, que la amenaça del mal temps que es veia cap al Cim de Caro pujant, un cop al portell i de cop s'obre i un dia esplèndid, fen una parada tècnica, i decidim canviar de ruta, ja que el terra era molt humit i fer molta sendera seria una mica perillós, agafem la pista de Sabaté a buscar la pista del darrera de la Mola, recentment arranjada, i de la gran quantitat d'aigua caiguda feia difícil avançar, el terreny era molt tou en molt de fang, passem per Roca Campanari i més endavant ja no veiem res de la Vall del Toscar, poc a poc la boira va tapant el paisatge, continuem pujant cap a les Foies (més fang encara), i continuem pujant fins a Terranyes, on els bous es queden passius observant-nos, ja a vistes del Refugi del Mas del Torrero sentim els primers trons avisant del que ens espera una mica més endavant, tenint dues opcions per baixar, escollim la sendera que dona al Coll de Monfort (deixant la sendera del pi Ramut i el Pimpoll), després de gaudir com mai a la sendera, arribem al coll de Monfort i pista avall, al coll de Miralles, agafem la senda de la Pell Negra, entre trons i trons i aquí ja cau el diluvi i mos fotem xops de dalt a baix, no serveix de gaire cosa l'impermeable, era molta la quantitat d'aigua, decidim continuar fins a Horta, per la Pista, ja que per la sendera dels estrets era difícil avançar, fang, i aigua sortint per tot arreu, arribem al Restaurant, i després de xopar tot el terra, no se, si els vàrem fer pena o que, però al final vàrem dinar i molt bé, els que portàvem roba ens vàrem canviar i després de dinar ja havent sortit el sol i passada la gran tronada tornem cap a casa per carretera. Total un gran dia de bici, amb gairebé 90 km. i 1.750 metres de desnivell positiu.
