Primer que res felicitar aquesta iniciativa
de la que no vaig poder gaudir-ne l’any passat, i que enguany, al meu parer, ha
estat un exitàs, ja no només pels 40 envalentonats/ades i una vintena més
sopant, sinó també perquè en només un parell de dies he parlat en 4-5 persones
més que o no ho sabien o pensaven que era un altre cap de setmana, amb lo qual
em temo que l’any vinent té més números d’anar a més que a menys. Així que
L’ENHORABONA!!
Güeno, i ara a per l’experiència: com quasi sempre fent tard: entreno de natació a migdia, dinar cagandoleshes, fes motxilla ràpidament, munta lo portartia fa temps en diumenge, Pep, Sergi, Josep i Cia....dit i fet, a la que arribo a l’encreuament del Mascar i la part del darrera de la Mola: “cony que no veig ningú, a vore si un dia que vinc l’haig de liar; Fran, pega la volta i nem sobre segur a buscar lo grupet”; amb ells pugem la Mola fins les Foies, no sense haver tret la cadena un parell de vegades pujant les rampetes.
Fem una dels tants reagrupaments entre els bous de les Foies (allí ens deixa Ramon l’ampostí amb altres obligacions) i, amb un cel que més que amenaçar ja ens deia el que ens trobaríem, tirem cap a Terranyes amb una pujadeta inicial i després per una sendera la mar debicis al cotxe, va que t’esperen, treu les cadiretes de les minudes, ara comença a tronar (fotos inicials), agafa xubasquero.....i faig cap al polígon davant Comfil, presentacions, carregar un parell de bicis, aglomeració al pont del vicari (quin rastre de coneguts/des !!!) i cap a l’Esquirol....bé, a la plaça.
La primera en la frente: que si saludos inicials, que si unflar rodes, preparar el què agafar, fer foto multitudinària, Ximet que em diu que anem que anirem per no sé on i quan me n’adono i vull marxar, marxo sol, sabent això sí que a la plaça quedava gent de la colla en la que so guapa, ciclable i còmoda (i jo que m’esperava lo tros de pista de pujada ben engorròs que sempre havia fet en tot terreny); res com que t’ensenyin aquests “divertimentos” pel Port.
Baixem la pista i nova retrobada al Mas del Torrero, on aprofitem
per fer més fotos, un mosset, los masclets posar-se proteccions (jeje) i en
res, arrencar ja que es començaven a veure al fons les cortinetes d’aigua. Al sortir,
algún despistat sense lo camelback (no direm noms), alguna que altra trompadeta
(que si les cales surten que si no les trec….tampoc direm noms i separació de
senderes: la facileta (quins collons dir-li facileta) i la complicada (que com
seria si l’altra era la facileta).Tiro per la facileta i de tranqui a la part del darrera del grupet que pren aquest camí; fa temps que quan agafo la bici dic que em falta pràctica (cada cop més tinc clar que és que no en vull tenir de pràctica) i aquelles baixades de la sendera facileta se m’entravessaven, així que anar darrera del grup em deixava dissimular certes mancances btteres.
La sendera era guapa, guapa, però pel meu nivellet molt mes addient per baixar-la corrent que amb un traste entre les cames (això queda feo) que et podía llençar les dents cap a qualsevol dels pins que vorejaves; així que ara dalt la bici, ara al costat (poder més aquesta segona opció), nem baixant en busca de la pista que ens havia de dur a la sendera de la Pell Negra, amb algún que altre patiment per aquesta part darrera del grup.
A l’arribar a la pista nou reagrupament dels que havíem tirat per anquell andurrial facilet de ciclar (sí, en tota la ironia del mon), i baixada de pista cap a la sendera. Finalment, del grup es creen corpuscles: uns baixant més rapidet les senderes, altres má lindo com dirien els argentins i, havent començat ja a ploure de valent, altres prefereixen tirar per la pista que els duria al mas de la Franqueta.
Amb els llamps, l’aigua i xubasqueros com a nous companys de travessa fem la sendera engorroseta de pedres mullades que comença la Pell Negra, en el meu cas amb Sergi i Vanesa; amb tant llamp a vora i vora decideixo apagar lo gps ja que tampoc era qüestió de sortir a la tele, i després d’alguna que altra garrotadeta dels companys (certament arriscaven més que jo), ens trobem altre cop a Ximet i Míriam l’encreuament que portava a la Franqueta. Aquí, entre llamps i xipresos, fotem ràpid lo camp i la liem baixant per una sendera plena d’escalons, al començament ben anunciats per Ximo….al cap de poca estona perquè portar la bici al costat era més segur jeje. Llàstima perquè a segona part de la Pell Negra és molt divertida….però hi haurà nova ocasió!!
Arribem a la Franqueta els cinc i pista cap a la sortida de la carretera d’Horta, amb alguna que altra força més que justeta per fer les rampes posteriors a la zona d’acampada. Tot i així, arribem al restaurant quan la resta ja havien fet més d’una cerveseta.
Sort que vam poder deixar les bicis al sopluig. Amb tot preparat per sopar fora al pati del restaurant, els núvols tornaven a descarregar i “on sopem?”….a la poca estona la tronada que passa i per fi: molt bon sopar!! Pasta fresca, spaguetti, baijoques, ternasco, postre, caferet…sort que no havia agafat roba de recanvi i només m’havia canviat de maillot, sinó pago la novatada i baixo en cotxe…..
Amb llumetes, frontalets i alguna que altra incorporació a la ruta (motoritzada i a pedals), seguim pels caminals de terra direcció Arnes, ara dirección Lledó, ara al voltant d’Horta, buscant la via verda, amb la gent com una mica impacient i amb ganes de fer rodar les bikes a ritme de motoret. Allí se m’acut pensar en les claus de casa….on taran? Pos a Caro, al cotxe…..cason l’olla!!!
Veient que los pilonets passaven massa ràpid ens anem quedant darrera esperant els motoritzats, i així tot i els retrobaments de Bot, Benifallet i Aldover, un grupet de 7-8 anem controlant la situació per darrera tot i que poques vegades baixant dels 30km/h.
A Aldover, sent sobre les 2 de la matinada, sabent que m’havia deixat les claus de casa al cotxe a Caro i que això representava tenir la dona al tanto a casa esperant, faig la darrera cervesa i marxo amb Sergi Toribio (bike granera a la part de la sendera de la Pell Negra i remolcant al personal en alguna rampeta….gran feina, sí seyor!!) i David G. cap al poble, deixant encara al president del BTT i més gent a l’estació d’Aldover fent la última ronda.
A les 3 de la matinada final de ronda, llitet i a descansar: a l’endemà encara pujaría a Caro en lo mateix ferret a buscar lo cotxe (quina rostida em vaig fotre…..però això, ja és inconciència jeje).
Eics, torneu-ho a repetir !!! …i disculpeu la llargada, però a algú se li va acudir que fes una croniqueta i Fran això dels diminutius no ho porta bé……
Salut, cames i PEDALS !
Fran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada