Zona Zero BTT Ainsa.

Com sempre i després de molt de temps de preparació i arribat el dia, mos trobem al la vora del canal com es habitual i en marxar "toma", Raul que mos porta unes birres i un piscolabis, la veritat tota una agradable sorpresa i que pendrem nota per futures sortides, gairebé una festa, en fi. Acabem d'arreglar tots el problemetes logístics en bici i cotxes i cap amunt, en un tres i no res a Ainsa mos trobem, a sopar i a dormir (no sense fer un tomet per la bucòlica plaça major del poble), al dia següent ja començant a planificar rutes optem per una de fàcil en pocs km. i prop del poble, ja que la calor es feia notar profundament i tret de les moltes ganes que tenia el cos de pedalar, el cap deia que no, que no, que fa massa calor, ja de bon matí rascant els 30 graus, total fem la següent ruta que a continuació us passo la ruta gravada per Joan:

Total 18 km, tres horetes de res i un desnivell de gairebé 600 metres acumulats, pujant podríem dir que un calvari per la asfixiant calor però el paratge del embassament (gairebé buit), i les gratificants baixades per sendera ho han fet més agraït. En arribar Ainsa, piscines, dinar, migdiada, i el termòmetre a més de 40 graus feia presagiar que per la tarde no es podria fer res, però a algun il·luminat i per aprofitar el temps, carreguem bicis als cotxes i amunt cap a la base de Peña Montañesa al punt de La Collada de Ceresa a 1.550 metres d'on surt una megabaixada de 14 km. tot per sendera nomenada Maxiavalanche de la peña montañesa, aquest cop la pujada ha sigut de les més còmodes amb cotxe i la baixada, molt molt bona, tret de tres punxades i una trencada de cadena, que va fer perdre bastant de temps, arribem finalment al Hotelet, a discutir i planificar el dia següent. 

Sense fer cas a la gent del poble, volíem fer algo gran, i optem per fer la Vuelta al Inframundo, uns 60 km en 1.600 de desnivell + que per fer en un dia normal no seria cap bogeria, però en les altes temperatures la veritat era una mica arriscat, arranquem i Juanito pareix lo sifonero, ja que portava aigua per tot arreu per prevenció, arranquem en pla i al cap de 4 km. ja es fa notar la pujada fins al poble de Morcat (abandonat), i posteriorment continuem pujat fins al Cim de Crapamonte a 1.300 metres, la gran pujada ja la teníem assolida, però encara quedava molta ruta. Encarem tot un seguit de senderes cap avall, ja que la ruta marca en total un 35% del recorregut per sendera, la calor es  fa notar i molt, i sense esperar.lo vàrem trobar un barranc passava una canonada d'aigua i que per sort i arriscant-mos ja que no sabíem si seria bona, per poc l'eixuguem entre tots, vàrem repostar i a tornar-hi, dinem al poble de Lecina (un bocata i traguet d'aigua a la ombra d'una figuera), i, lo següent paratges més bé secs i molt solitaris, pujades per pista i davallades per sendera, en un moment crític a les 4 de la tarde i a 45 graus al termòmetre de Joan, trobem en mig de la nada una bassa d'aigua no molt clara, però que va servir per refrescar-nos i poder tirar endavant, i al cap de poc un solitari bar també al mig de la nada mos va ajudar a recuperar totes les forces perdudes i a alegrar definitivament la ruta, a partir d'aqui ja estava tot fet sol calia arribar fins a l'hotel, després de 9,30 hores totals entre parades i pedaleig.

Ja el tercer día i despres de la pellissa del dia anterior, ens deixem aconsellar i decidim fer la ruta 14 sortint de Camporrotuno a uns 15 km de Ainsa.

Molt bona opció de ruta en uns 18 km, 3 hores i pico de pedal i parades i uns 600 acumulats, però un 63 % de sendera fa que la ruta sigue molt bonica, i també molt dura i al mateix temps molt i molt divertida. 

En fi remarcar el bon ambient, i esperem que els que no han pogut venir enguany ho puguen fer l'any vinent.  Recomanar a tot hom les rutes de la zona zero, ja que hi ha un munt per descobrir en un paratge molt gran i espectacular, molt ben cuidat i treballat per aquesta gent i rutes pensades per tots els gustos des de lo més radical a lo fàcilet però sempre cal anar preparat per gaudir a tope.