15.9.12

Clàssica dels Murs / CERVERA




87km 1200+ amb uns quants murets d’entre el 9 i el 17% al trajecte.
Divendres tirem cap a Cervera David, Ximet i mi mateix amb la furgo-llit de Ximet. Que si no portem l’entreno pá fer-ho, que si un 17% uiuiui, que si el ritme....arribem a Cervera i trobem els amics de Ximet. Deixem les bicis a casa del Joan i la Fina (a la furgona ja no cabien), sopem de conya i busquem lo pavelló on s’havia de fer la sortida a l’endemà.
Sense entrar en intimitats nocturnes dins la furgona (hi ha qui parla de ronquera, però sembla més una excusa preparada), ens aixequem a les 6; la joventut de David fa que surti de la furgona i es pose a escalfar els macarrons quan encara estàvem rondinant que allò d’aquelles hores no podia ser bo. Arribem al pavelló (semblava mentida que no el trobéssim la nit anterior quan estava a 50m.), agafem pitralls i samarreta, a l’hora que algun tornava descamisat cap a casa després d’una dura nit, i marxem a buscar les bicis i fer els preparatius.
Que si el pitrall el porto ben posat, que si portes les sals, que si el casc és el de la btt.....cony, tot menys inflar les rodes; no vaig pensar-hi fins que faltaven 2 minuts per sortir i estàvem instal·lats a la línia de sortida....la primera en la frente....escalfem una mica, alguna foteta i en res entre mig de bicis...o super bicis, quins catxarros.
Petardo a l’aire, clec, clec, clec de les cales de més de 100 ciclistes, i au a rebaixar els 87km com més ràpid millor.
L’inici molt tranqui, sorprenentment tranquil, igual era neutralitzat fins sortir de Cervera, sinó tampoc ho entenc, però res, abans d’entrar al primer poble una acceleració del tipus “t’he fotut galtada i ni te n’has enterat”.
Intentant situar-me i sabent què estava passant, amb David al darrera i pensant que Ximo també, trobo que anem a un ritme com endiabladet (almenys massa ràpid pels entrenos que havia fet), baixant per unes carreteres prou estretes...fins que sento “eics que vinc d’allà detràs de tot baixant com un loco”. O sigui, Ximo no venia darrera.
Com si res allò recobra certa normalitat, Ximo per darrera parlant amb una noia que coneixia a gent del poble, que si ja els hi diré, que si tu.....en definitiva amb el silenci que regnava, la resta del pilot devia flipar....
Arribem a una carretera més ampla dintre d’un pilot, amb un altre pilotet a uns 200 metres; un noi que feia de guia d’una noia es posa a tirar (més per ella que pel grup) i ens posa a fila de un; com un és soca apart de bona persona (ejem..), al cap d’una estona em poso jo al davant triant i al poc un altre; entre els 3 aconseguimt pillar al grup del davant, tot i que el tercer relleu em va deixar pá l’arrastre.....menjo algo i en pocs metres deixem la carretera d’Igualada a Tremp i.. PRIMER MUR: 700m en un màxim del 11,5%. Allí ja vas veient per on va el percal. Res, curtet, baixadeta també curta i cap al SEGON MUR: 480m en un màxim del 14,5%.
Baixem una mica i quan la cosa es torna a empinar, David està en mi, i sobrat, però Ximet no. Començo a pujar en David, fem una bona pujadeta, però a ritme contentet i li dic que dalt baixaré suau esperant que vingui Ximo, “donant-li permís” per a que faci la seva. Així que, un cop dat, passen uns, passa un grupet de 20, passen uns altres, lo coll decantat i Ximo que no ve....aiai.....però no, al cap d’una estona, llarga recta i algo taronja que s’apropa. Li dic que es posi darrera que en 1 minutet teníem al grup de 20 i havíem de provar d’entrar-hi. Just abans de Calaf agafem al grup i a Ximo no se li acut res més que fotre’s quasi davant de tot del grup i al sortir de Calaf posar-se davant a tirar. A la que vaig poder me poso al costat i l’emprenc de mig a mig; amb la de gent bona que havia en aquell grup, prop de passar el quart mur (del tercer ni me’n recordo a no ser que fos la pujadeta del “contentet”; suposadament era 1,35km en un màxim del 9,5%), havent patit per agafar-los i es fot a tirar en plan Mazinger....millor no posar el que li vaig dir....però em vaig encendre (I’m sorry Ximet).
Anem baixant i girem tall de carretera per emprendre en res el QUART MUR (km 48 i abans mateix de l’avituallament), una rampeta d’1,7Km en un màxim del 14%. Sense adonar-me he anat pujant i veig que el grupet el porto uns metres més enllà, així que provo d’agafar les unitats soltes que pujaven la rampa. Arribo a l’avituallament i veig que està David. Li dic que vagi fent que Ximo ve una mica endarrerit.
Al poc arriba Ximo i lo molt manso es posa a parlar en un conegut de Cervera (podríem exportar Roquetes al mon fent Ximo d’ambaixador)....tot cristo marxant i ell bevent, menjant i xerrant.....cason dena!!!
L’avituallament, km51, es trobava en un collet amb generadors eòlics...o sigui ventet i no de cul precisament....si vols, torna a apretar per intentar agafar al grupet en que anàvem. Però aquest cop costava i costava i a la que s’empinava la carretera a Ximo li costava, ara ja acalambrat. Vaig pensar d’intentar agafar al grup i posar-me darrera aviam si així Ximo poda agafar-mos...però va ser que no. Pujant a Sant Guim de Freixenet estic dins del grup però veig a Ximo un xic més lluny.
Queden uns 25km. per Cervera, i ara sí decideixo fer la meva, me prenc un gel pensant en les dos rampetes que queden i a petar-ho!!!. Al grupet quasi tots eren de la cursa llarga i un parell anaven tirant. Deixo que vagin fent i només em poso davant en un final de baixada que feia cap als caminets que portaven a dos murs més: els dos murs de Rubinat, el primer d’1,3km i quasi màxima pendent del 11% i el segon, a tocar, d’uns 700m i rampes del 17,5%.
Del gup en que anàvem, ens en quedem 5 davant, entre ells un d’Ulldecona i un altre que acompanyava a una noia que també anava sobradíssim pujant. Acabats els rubinats en la bici a una vora i les cames a una altra....plat gran i santornem-hi: carretera i manta. Els 5 anem en fila ja que el noi “sobradíssim” no vegis com tira. A uns 5km de Cervera hi ha el desviament dels que fan la llarga i la curta. Veient quasi a tocar a una altra parella que ja havíem anat en grup a la primera part de la ciclo, me quedo com puc darrera dels 4-5, pensant que tots girarien cap al circuit llarg.
Pos arriba el desviament i la parella segueix cap al curt, cosa que em va de gal·la per agafar a l’altra parella del davant. Ja tenim Cervera a dalt dels caps, darrer km....i darreres rampes/murs de pujada a la Plaça Major: 1,1km en màxima del 15,5%....aquí ja em veia en plan aquells sprinters que veus per la tele pujant a gatameus les rampes més dures.....sort que era curtet.
Em passen a la rampa els dos “estiradors” de les noies (realment sobrats) i entro a meta en 3h4’ veient a David que ja estava neguitòs esperant-mos perquè al xiquet se li havia fet curt (havia fet 2h59’)....jeje
Parlant en David de com havia anat tot, en res, sorprenentment ja que no havia fet les pujades gaire fi....i en quedaven 4 quan el vaig deixar, apareix Ximo (3h10’), amb lo qual ja teníem la feina feta i l’estrena havia estat un èxit.
D’aquí ja, a les dutxes, cerveseta, fideuà i cerveseta, contents i ja pensant en properes fites ciclistes.....ja veràs.....
L’organització de gala. Sent la primera que anava: tot molt ben senyalitzat, indicacions precises, gent a tot arreu on feia falta, la teca de conya, samarreta de record...vaja un 10.

Fran dixit.

19.8.12

Zona Zero BTT Ainsa.




Com sempre i després de molt de temps de preparació i arribat el dia, mos trobem al la vora del canal com es habitual i en marxar "toma", Raul que mos porta unes birres i un piscolabis, la veritat tota una agradable sorpresa i que pendrem nota per futures sortides, gairebé una festa, en fi. Acabem d'arreglar tots el problemetes logístics en bici i cotxes i cap amunt, en un tres i no res a Ainsa mos trobem, a sopar i a dormir (no sense fer un tomet per la bucòlica plaça major del poble), al dia següent ja començant a planificar rutes optem per una de fàcil en pocs km. i prop del poble, ja que la calor es feia notar profundament i tret de les moltes ganes que tenia el cos de pedalar, el cap deia que no, que no, que fa massa calor, ja de bon matí rascant els 30 graus, total fem la següent ruta que a continuació us passo la ruta gravada per Joan:



Total 18 km, tres horetes de res i un desnivell de gairebé 600 metres acumulats, pujant podríem dir que un calvari per la asfixiant calor però el paratge del embassament (gairebé buit), i les gratificants baixades per sendera ho han fet més agraït. En arribar Ainsa, piscines, dinar, migdiada, i el termòmetre a més de 40 graus feia presagiar que per la tarde no es podria fer res, però a algun il·luminat i per aprofitar el temps, carreguem bicis als cotxes i amunt cap a la base de Peña Montañesa al punt de La Collada de Ceresa a 1.550 metres d'on surt una megabaixada de 14 km. tot per sendera nomenada Maxiavalanche de la peña montañesa, aquest cop la pujada ha sigut de les més còmodes amb cotxe i la baixada, molt molt bona, tret de tres punxades i una trencada de cadena, que va fer perdre bastant de temps, arribem finalment al Hotelet, a discutir i planificar el dia següent. 


Sense fer cas a la gent del poble, volíem fer algo gran, i optem per fer la Vuelta al Inframundo, uns 60 km en 1.600 de desnivell + que per fer en un dia normal no seria cap bogeria, però en les altes temperatures la veritat era una mica arriscat, arranquem i Juanito pareix lo sifonero, ja que portava aigua per tot arreu per prevenció, arranquem en pla i al cap de 4 km. ja es fa notar la pujada fins al poble de Morcat (abandonat), i posteriorment continuem pujat fins al Cim de Crapamonte a 1.300 metres, la gran pujada ja la teníem assolida, però encara quedava molta ruta. Encarem tot un seguit de senderes cap avall, ja que la ruta marca en total un 35% del recorregut per sendera, la calor es  fa notar i molt, i sense esperar.lo vàrem trobar un barranc passava una canonada d'aigua i que per sort i arriscant-mos ja que no sabíem si seria bona, per poc l'eixuguem entre tots, vàrem repostar i a tornar-hi, dinem al poble de Lecina (un bocata i traguet d'aigua a la ombra d'una figuera), i, lo següent paratges més bé secs i molt solitaris, pujades per pista i davallades per sendera, en un moment crític a les 4 de la tarde i a 45 graus al termòmetre de Joan, trobem en mig de la nada una bassa d'aigua no molt clara, però que va servir per refrescar-nos i poder tirar endavant, i al cap de poc un solitari bar també al mig de la nada mos va ajudar a recuperar totes les forces perdudes i a alegrar definitivament la ruta, a partir d'aqui ja estava tot fet sol calia arribar fins a l'hotel, després de 9,30 hores totals entre parades i pedaleig.



Ja el tercer día i despres de la pellissa del dia anterior, ens deixem aconsellar i decidim fer la ruta 14 sortint de Camporrotuno a uns 15 km de Ainsa.
Molt bona opció de ruta en uns 18 km, 3 hores i pico de pedal i parades i uns 600 acumulats, però un 63 % de sendera fa que la ruta sigue molt bonica, i també molt dura i al mateix temps molt i molt divertida. 
En fi remarcar el bon ambient, i esperem que els que no han pogut venir enguany ho puguen fer l'any vinent.  Recomanar a tot hom les rutes de la zona zero, ja que hi ha un munt per descobrir en un paratge molt gran i espectacular, molt ben cuidat i treballat per aquesta gent i rutes pensades per tots els gustos des de lo més radical a lo fàcilet però sempre cal anar preparat per gaudir a tope. 






1.8.12

SORTIDA NOCTURNA BTT TTEE ROQUETES

 Primer que res felicitar aquesta iniciativa de la que no vaig poder gaudir-ne l’any passat, i que enguany, al meu parer, ha estat un exitàs, ja no només pels 40 envalentonats/ades i una vintena més sopant, sinó també perquè en només un parell de dies he parlat en 4-5 persones més que o no ho sabien o pensaven que era un altre cap de setmana, amb lo qual em temo que l’any vinent té més números d’anar a més que a menys. Així que L’ENHORABONA!!
 


Güeno, i ara a per l’experiència: com quasi sempre fent tard: entreno de natació a migdia, dinar cagandoleshes, fes motxilla ràpidament, munta lo portartia fa temps en diumenge, Pep, Sergi, Josep i Cia....dit i fet, a la que arribo a l’encreuament del Mascar i la part del darrera de la Mola: “cony que no veig ningú, a vore si un dia que vinc l’haig de liar; Fran, pega la volta i nem sobre segur a buscar lo grupet”; amb ells pugem la Mola fins les Foies, no sense haver tret la cadena un parell de vegades pujant les rampetes.

Fem una dels tants reagrupaments entre els bous de les Foies (allí ens deixa Ramon l’ampostí amb altres obligacions) i, amb un cel que més que amenaçar ja ens deia el que ens trobaríem, tirem cap a Terranyes amb una pujadeta inicial i després per una sendera la mar debicis al cotxe, va que t’esperen, treu les cadiretes de les minudes, ara comença a tronar (fotos inicials), agafa xubasquero.....i faig cap al polígon davant Comfil, presentacions, carregar un parell de bicis, aglomeració al pont del vicari (quin rastre de coneguts/des !!!) i cap a l’Esquirol....bé, a la plaça.

La primera en la frente: que si saludos inicials, que si unflar rodes, preparar el què agafar, fer foto multitudinària, Ximet que em diu que anem que anirem per no sé on i quan me n’adono i vull marxar, marxo sol, sabent això sí que a la plaça quedava gent de la colla en la que so guapa, ciclable i còmoda (i jo que m’esperava lo tros de pista de pujada ben engorròs que sempre havia fet en tot terreny); res com que t’ensenyin aquests “divertimentos” pel Port.

Baixem la pista i nova retrobada al Mas del Torrero, on aprofitem per fer més fotos, un mosset, los masclets posar-se proteccions (jeje) i en res, arrencar ja que es començaven a veure al fons les cortinetes d’aigua. Al sortir, algún despistat sense lo camelback (no direm noms), alguna que altra trompadeta (que si les cales surten que si no les trec….tampoc direm noms i separació de senderes: la facileta (quins collons dir-li facileta) i la complicada (que com seria si l’altra era la facileta).
Tiro per la facileta i de tranqui a la part del darrera del grupet que pren aquest camí; fa temps que quan agafo la bici dic que em falta pràctica (cada cop més tinc clar que és que no en vull tenir de pràctica) i aquelles baixades de la sendera facileta se m’entravessaven, així que anar darrera del grup em deixava dissimular certes mancances btteres.


La sendera era guapa, guapa, però pel meu nivellet molt mes addient per baixar-la corrent que amb un traste entre les cames (això queda feo) que et podía llençar les dents cap a qualsevol dels pins que vorejaves; així que ara dalt la bici, ara al costat (poder més aquesta segona opció), nem baixant en busca de la pista que ens havia de dur a la sendera de la Pell Negra, amb algún que altre patiment per aquesta part darrera del grup.
A l’arribar a la pista nou reagrupament dels que havíem tirat per anquell andurrial facilet de ciclar (sí, en tota la ironia del mon), i baixada de pista cap a la sendera. Finalment, del grup es creen corpuscles: uns baixant més rapidet les senderes, altres má lindo com dirien els argentins i, havent començat ja a ploure de valent, altres prefereixen tirar per la pista que els duria al mas de la Franqueta.
Amb els llamps, l’aigua i xubasqueros com a nous companys de travessa fem la sendera engorroseta de pedres mullades que comença la Pell Negra, en el meu cas amb Sergi i Vanesa; amb tant llamp a vora i vora decideixo apagar lo gps ja que tampoc era qüestió de sortir a la tele, i després d’alguna que altra garrotadeta dels companys (certament arriscaven més que jo), ens trobem altre cop a Ximet i Míriam  l’encreuament que portava a la Franqueta. Aquí, entre llamps i xipresos, fotem ràpid lo camp i la liem baixant per una sendera plena d’escalons, al començament ben anunciats per Ximo….al cap de poca estona perquè portar la bici al costat era més segur jeje. Llàstima perquè a segona part de la Pell Negra és molt divertida….però hi haurà nova ocasió!!
Arribem a la Franqueta els cinc i pista cap a la sortida de la carretera d’Horta, amb alguna que altra força més que justeta per fer les rampes posteriors a la zona d’acampada. Tot i així, arribem al restaurant quan la resta ja havien fet més d’una cerveseta.
Sort que vam poder deixar les bicis al sopluig. Amb tot preparat per sopar fora al pati del restaurant, els núvols tornaven a descarregar i “on sopem?”….a la poca estona la tronada que passa i per fi: molt bon sopar!! Pasta fresca, spaguetti, baijoques, ternasco, postre, caferet…sort que no havia agafat roba de recanvi i només m’havia canviat de maillot, sinó pago la novatada i baixo en cotxe…..
Amb llumetes, frontalets i alguna que altra incorporació a la ruta (motoritzada i a pedals), seguim pels caminals de terra direcció Arnes, ara dirección Lledó, ara al voltant d’Horta, buscant la via verda, amb la gent com una mica impacient i amb ganes de fer rodar les bikes a ritme de motoret. Allí se m’acut pensar en les claus de casa….on taran? Pos a Caro, al cotxe…..cason l’olla!!!
Veient que los pilonets passaven massa ràpid ens anem quedant darrera esperant els motoritzats, i així tot i els retrobaments de Bot, Benifallet i Aldover, un grupet de 7-8 anem controlant la situació per darrera tot i que poques vegades baixant dels 30km/h.


A Aldover, sent sobre les 2 de la matinada, sabent que m’havia deixat les claus de casa al cotxe a Caro i que això representava tenir la dona al tanto a casa esperant, faig la darrera cervesa i marxo amb Sergi Toribio (bike granera a la part de la sendera de la Pell Negra i remolcant al personal en alguna rampeta….gran feina, sí seyor!!) i David G. cap al poble, deixant encara al president del BTT i més gent a l’estació d’Aldover fent la última ronda.
A les 3 de la matinada final de ronda, llitet i a descansar: a l’endemà encara pujaría a Caro en lo mateix ferret a buscar lo cotxe (quina rostida em vaig fotre…..però això, ja és inconciència jeje).
Eics, torneu-ho a repetir !!! …i disculpeu la llargada, però a algú se li va acudir que fes una croniqueta i Fran això dels diminutius no ho porta bé……
Salut, cames i PEDALS !
Fran






17.7.12

SORTIDA NOCTURNA DISSABTE 28 DE JULIOL

Estem preparant una nova sortida organitzada pel nostre club: SORTIDA NOCTURNA, ELS PORTS-HORTA DE SANT JOAN-VIA VERDA.

Sortida amb vehicle del Pont del Vicari de Roquetes (davant les escoles) a les 16.00 h. del dissabte per pujar les bicis fins al restaurant l'Esquirol dels Ports. Des d'aquí sortida amb btt (sobre les 16.30 o 17.00 h.) per remuntar per la pista de darrera de la Mola passant per les Foies fins al Mas del Torrero.
Seguirem per la sendera del Pi Ramut fins la pista de la Pell Negra, on agafarem una altra sendera per arribar als Estrets d'Arnes, des d'on anirem sortint fins arribar a sopar al Restaurant La  Venta del Romer (Horta de Sant Joan). Preu del sopar 15 €. per persona.
Aquí al restaurant tindrem servei de dutxes.
Després de recuperar forces al sopar, arrancarem de nit per baixar per la Via Verda fins a Roquetes.
Necessitem confirmació d'assistència a aquesta sortida per poder fer les corresponents reserves al restaurant i us donem els horaris previstos per poder tenir varies opcions de recorregut.
16.00 h. Sortida des de el Pont del Vicari de Roquetes (enfront les escoles) amb cotxe amb algun acompanyant per pujar les bicis al port.
16.30 - 17.00h. Sortida en btt del Restaurant l'Esquirol fins Horta de Sant Joan. (35-40 km.)
21.00 h. Sopar al Restaurant La Venta del Romer (Horta de Sant Joan) 15 € per persona. Davant la gasolinera de la carretera de Vall-de-Roures.
Al sopar poden vindre els acompanyants que vulguen per sopar i/o recollir els ciclistes que no vulguen fer la Vía Verda nocturna. (30-35 Km.)
A partir de la 1.00 h. arribada a Roquetes, hora aproximada i  un total de 80 Km. com a màxim.
P.D.: La confirmació d'asistència la teniu que fer per mail amb data límit diumenge 22 de juliol.

15.7.12

Benissanet Xallenger 2012

 Ruta d'avui a Benissanet amb les dades. Tots avui ens em desfondat perquè la gent t'anima a això i vulgues o no al final sempre apretes, però no ha sigut fàcil el recorregut ja que tot el desnivell es fa en los primers 21 kilòmetres en rampes finals bastant dures. La segona part de baixada ha sigut molt ràpida molt divertida, de plat gran però no ha sigut fàcil perquè totes les pistes i senderes estaven plenes de graveta i pols, molt de pols acumulat. Donar com sempre un 10 a l'organització, ja que no ha faltat de res en tot el recorregut, assistència, menjar, suport, en fi tot lo que un ciclista pot esperar de un gran dia practicant el deport que ens apassiona.




1.5.12

Volta per Caro.

Volta de iniciació per conèixer la zona més poblada i coneguda de Caro, El portell, la Pista de Sabaté, vistes a roca campanari,per passar per la font del Mascar, i seguidament pel Pla d'Avària, i per acabar remuntar la carretera fins les antenes i el Cim de Caro. Bon i tranquil dia de festa i de Bici.






29.4.12

Transplanes 2012


Moments abans de la sortida de la 2 Transplanes a Santa Barbara, amb una part dels Roqueteros que també han vingut, recorregut excelent, amb molt bona organització, la veritat es que anima molt vore a gairebé tota la gent de un poble donant suport o ajuda a un esdeveniment com aquest, molta participació i molt bon recorregut, amb molta pista, bona sendera i molt bones vistes de les nostres terres.




15.4.12

Ruta dels Bandolers / Sant Carles de la Ràpita.

Aquí alguns del bandolers que han pres part a la 2 ruta organitzada per la gent de Sant Carles de la Ràpita, inclosa en les Xallenger d'enguany, un èxit d'assistència i també molt bona organització i com no un molt bon circuit.





24.3.12

Mas del Peraire, Negrell, Cova dels Bous.

Sortint de Fredes.

Sortida Conjunta BTT Terres de L'Ebre, aquesta vegada per la zona de Fredes, a la recerca de vistes i paratges difícils d'oblidar, sortim de l'embassament, i remuntant per carretera, fins als bucòlic Poble de Fredes, on fem una petita parada per reposar....., sortint pel darrera del poble, per agafar la sendera ja de cara al Mas del Peraire, per sendera i en la majoria dels casos sempre picant amunt el terreny, arribats al Mas després de totes les parades fotogràfiques, per les boniques vistes que hem gaudit, fem un altre kit kat, i a tornar.hi, que ara toca remuntar fins al Negrell, la cosa continua picant amunt, i algun que altre tram empenyent la bici. Un cop al Cim del Negrell, i després de la parada de rigor, ja fetes les fotos i després de haver gaudit de les vistes, de l'embassament, de la majestuosa barrancada de la Fou,  i de tot el paratge que ens envolta, emprenem camí cap avall que ara ja toca gaudir de valent, enllaçem amb el GR-7, que ve de Fredes, i el seguim fins a la pista, passem per les Vallcaneres i avall fins enllaçar amb el desviament de la senda de la Cova dels Bous, feta tota la llarga sendera, arribem a la pista de la Fou i sortim ja de retorn fins a l'embassament. 


Mas del Peraire.
Total 45 km. 1.300 de desnivell +, i moltes fotos, xalera, paratges, en fi lo que reporta un dia autentic de BTT, com sempre amb molt bona gent.
















La Fou del Cim del Negrell.

 






5.2.12

Volta pel Montaspre.

Dia de fred intens, algo de aigua de pluja i a cotes altes bufava el vent, en fi un dia típic de hivern que no apetia molt sortir de casa i un cop fora, satisfets de haver sortit, en definitiva, una pujada i anar enllaçant totes les trialeres possibles, ja que per la zona de Bítem n'hi han un munt que encara ens poden arribar a soprender-nos molt,  molt divertides i molt tècniques.



Jaimito sortint de la bassa gelada després de patinar.







28.1.12

Sortida conjunta BBT Terres de L'Ebre

 Tal i com estava previst el passat dia 28 vàrem fer la sortida conjunta amb els companys de Btt Terres de l'Ebre. El lloc escollit, sortida de Peñarroya, passant pel Coratxar, sortida a les 7,30 de Roquetes i després de una parada tècnica i obligada de cafè, arriben al nostre destí a les 9 del mati. La veritat al arrancar mal temps, una mica d'aigua i fred intens, però les primeres rampes acalenten el cos enseguida, la pluja dona una treva i a poc a poc anem fent camí cap a Coraxtar, on el fred a aquell poble era insoportable, després del bocata i de calentar la roba una mica, marxem cap amunt un altre cop en busca ja del PR que ens tornarà cap a Tastavins, no sense patir una punxada al moment més fred del recorregut, i en mig de un fangar que a hores d'ara encara estem treient fang de la bici per poder continuar, quin patiment. Un cop al PR, anem devallant a poc a poc, sendera exigent pujada, baixada, però molt distreta, ja gairebé a les 15 h. arribem al nostre destí. La propera sortida conjunta será a finals de Febrer. En una mica de sort si gaudim de més bon oratge, a vore si podem animar a venir més gent.